domingo, 18 de octubre de 2009

el amor en los tiempos del colera



La película narra la historia de Florentino Ariza (Javier Bardem) que es capaz de esperar 53 años 7 meses y once días al que considera es el amor de su vida Fermina Daza (Giovanna Mezzogiorno). La historia se desarrolla a finales del siglo XIX y principios del siglo XX en la costa caribe de Colombia; en tiempos que reina la penuria y varias guerras civiles azotan al país. A las ciudades costeras llega la epidemia del cólera y los "síntomas del amor se confunden con los de esta enfermedad".
Florentino se enamora de Fermina y la corteja desde su adolescencia pero las diferencias sociales y de carácter los separan. Fermina contrae matrimonio con el doctor Juvenal Urbino (
Benjamin Bratt), sin embargo Florentino continúa amándola durante el resto de la vida a la espera de una oportunidad para poder volver a estar con ella. Florentino durante su vida sostiene amores clandestinos con diversas mujeres, unas viudas, otras solteras, pero su único objetivo es lograr que Fermina esté con él por lo que espera pacientemente por más de 50 años el día en que el doctor Urbino muera para poder tratar de reconquistarla.


NORA LINARES.
Pag. 46 . 8 La independencia d Iberoamerica

CARACTERISTIQUES DELS MOVIMENTS D INDEPENDENCIA

La societat iberoamerica estava formada per espanyols, criolls, indis, negres i mestissos.

- L elit la formaven espanyols i criolls. Era el grup social mes poderos. Els integrats controlaven la economia, estaven descontents perque els espanyols dirigien la politica i la recaptacio dimpostos, i el perque el comers era monopoli dels ports espanyols.

- La poblacio estava formada per indis, mestissos i negres. Feien el treball de camperols, miners o servents.


Els criolls formaven el grup que va protagonitzar els moviments dindependencia. Elliberalisme i el nacionalisme eran las bases ideologiques de les rebellions.

- La ideologia liberal era ben coneguda pels criolls, van seguir els models proporcionats per la independencia dels Estats Units, la Revolucio Francesa i les Corts de Cadis.

- El nacionalisma va plasmar la formacio duna consciencia criolla.


Els indis, mestissos i negres van donar suport a la independencia .




LA PRIMERA FASE DE LA INDEPENDENCIA ( 1808/1815 )

Va comencar despues del buit de poder que es va crear a Espanya durant la guerra del Frances. EL 1810 es van organitzar divereses juntes. Finst i tot van formar goberns liberals revolucionaris, van promulgar constitucions i van asumir un regim republica.

Quan va tornar Ferran VII al tron ( 1814 ) va suposar la restauracio del poder espanyo.

LA SEGONA FASE DE LA INDEPENDENCIA ( 1817-1824)

La restauracio absolutista de Ferran VII resultava intolerable per a les colonies i van afavorir lexit dels insurgents.

Va comencar el moviment a Argentina, sota la influencia general San Martin. El general San Martin va travessar els Andes i va obtenir la victoria de Chacabuco.

Simon Bolivar va aconseguir la independencia de Colombia i va proclamar a Angostura la Gran Colombia, que concebia com a germen dels futurs Estats Units de lAmerica del Sud i a la que va associar Venecuela i despues Ecuador.

La inestabilidad politica espanyola durant el Trienni Liberal va facilitar el moviment definitiu. Al 1821 es va produir un atac simultani des del nord i el sud de Bolivar i San Martin al Virregnat del Peru.

A Mexic, Agustin de Iturbide va proclamar la independencia del pais seguint els principis del Pla dIgualada i va arribar a nomenar-se emperador. Mexic es va proclamar Republica Federal.

La independencia mexicana va tenir molta influencia a lAmerica Central.



Rodrigo Yoma
E-41
G i Historia

miércoles, 14 de octubre de 2009

EL HÚSAR EN EL TEJADO, de Jean-Paul Rappeneau (1995)


“EL HÚSAR EN EL TEJADO”, de Jean-Paul Rappeneau (1995).

FICHA TÉCNICA: Reparto: Juliette Binoche, Olivier Martinez, Gérard Depardieu, Isabelle Carre, Claudio Amendola. Director: Jean-Paul Rappeneau. Duración: 01:53:00 Estreno: 1 enero 1995. Género: Drama.


Esta película está basada en la novela de Jean Giono Le Hussard sur le toit publicada en 1951 (sobre el autor recomiendo leer el artículo de la wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Giono).

De manera excepcional no voy a poner aquí el argumento ya que lo tendréis que redactar vosotros en clase para después hacer una crítica personal. Algunos aspectos a considerar son:


  1. ¿Cuándo y dónde transcurre la acción? Así, pues, ¿con qué ola revolucionaria (estudiada en clase) tiene que ver? Resume sus aspectos principales.
  2. ¿Quiénes son los personajes protagonistas?
  3. ¿Qué defiende el personaje de Olivier Martínez? ¿Quiénes son sus enemigos? Italia, ¿era un estado unitario o no? ¿Cuándo lo será?
  4. Es interesante la figura de la madre del protagonista. ¿Aparece en la película? ¿Qué sabemos de ella?
  5. Busca información sobre la epidemia que azota la región. ¿Cómo actúa la población frente al peligro? ¿Qué medidas toman las autoridades?
  6. ¿Cómo acaba la película? ¿Consigue el húsar llegar a Italia?
  7. Analiza los aspectos técnicos de la película.
  8. ¿Qué otras películas han hecho el director y los actores principales? ¿Has visto alguna?
  9. ¿Hay algún paralelismo entre la vida de Jean Giono y la historia que cuenta?

martes, 13 de octubre de 2009


La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830. La Restauració consisteix en una tornada a la sobirania monàrquica, exercida en el marc d'una monarquia limitada per la Carta de 1814, sota els regnats de Lluís XVIII i Carles X, germans de Lluís XVI.Aquest període queda entretallat pels Cent-Dies del 20 de març al 22 de juny de 1815 durant els quals Napoleó va reprendre el poder. Aquesta interrupció permet fer una distinció entre una primera Restauració i la segona Restauració. A continuació vindria la Monarquia de Juliol del 1830 al 1848, igualment acotada per la nova Carta de 1830, sota el regnat de Lluís Felip I, procedent de la branca petita dels borbons, els Orleans. En aquesta perspectiva, alguns consideren que el règim de la Monarquia de Juliol (1830-1848) constitueix la tercera Restauració.Aquest període de restauració de la monarquia permet experimentar els començaments del parlamentarisme i preservar algunes experiències de la Revolució Francesa. Tanmateix, el fracàs de la instauració del sufragi universal en substitució del sufragi censatari, desemboca en la Revolució de 1848.El període veu, doncs, l'experiència d'una monarquia constitucional, amb un període relatiu de pau i en un context internacional enterbolit. La Revolució Industrial provoca trastorns econòmics i socials profunds; i la política ministerial se'n ressent.En política interior, és una tornada monàrquica però sota la influència d'una verdadera vida parlamentari, que queda marcada per una oscil·lació entre ultres pro-realistes i els liberals.
Publicada per: Andrea Palazon.

domingo, 11 de octubre de 2009

deberes pag 25 primera fotoo

la familia de carles IV, obra de Goya:

Aquest cuadre vol representar el poder q tenia la familia de carles IV, principalment enfoca al matrimoni amb els seus dos fills.. com a familia principal, i tots els que hi ha pels costats segueixen sent persones importants pero no tant com la de carles IV.

Ruben Iglesias

Jean Baptiste Grenouille nació en mitad del hedor de los restos de pescado de un mercado y fue abandonado por su madre en la basura. La autoridad se hizo cargo del bebé que fue de hospicio en hospicio y sentenció a su madre a la horca. El chico creció en un ambiente hostil, nadie le quería e incluso sus compañeros intentaron asesinarle y todo porque había algo que lo hacía diferente: no tenía olor. A cambio, Jean Baptiste poseía un olfato excepcional. A los 20 años, después de trabajar en una curtidería, consigue trabajar para el perfumero Bandini, el que le enseña a destilar esencias. Pero él quería atrapar otros olores, el olor del cristal, del cobre... y sobretodo el olor de ciertas mujeres. A cambio de centenares de fórmulas de perfumes con los que Bandini se enriqueció, le escribió una carta de recomendación para aprender el arte de "enfleurage" en la capital mundial del perfume: Grasse. Una vez allí, consigue su objetivo, un perfume cuyos ingredientes son la esencia de jóvenes muchachas de la ciudad, a las cuales debía matar y mutilar para obtenerla. Trece esencias para componer un perfume que todo aquel que lo olía sentía el inevitable impulso de amar con lujuria, enajenados, como hipnotizados. Finalmente, cuando llegó a Paris, despertó tanta pasión que su cuerpo desapareció entre la multitud entre golpes y mordiscos.
En la pelicula se pueden diferenciar las clases de vida de la gente. Se distinge a los nobles con sus pelucas blancas, muy maquillados con color blanco que era simbolo de riqueza y buscando siempre tener un perfume especial que los haga mejores y haciendo que sus hijas se casen por conveniencia y no por amor. Despues se diferencia la segunda clase con sus comercios y que intentaban tener lo mismo que los nobles pero claro esta que no podian e intentaban imitarlo y los de la tercera clase intentaban sobrevivir con lo minimo y se dejaban manipular por los nobles y la iglesia. La iglesia por su parte en muchas ocasiones tenia mas poder que el govierno porque la palabra de dios era mas poderosa que todo lo demas y el pueblo asi lo creia.
Mariangeles Codispoto

lunes, 5 de octubre de 2009

19. Analitza l'escena:

A) A quina època correspon la imatge?

S.XVII

B) Explica per què creus que es titula d'aquesta manera (L'aranya i la mosca):

Perquè mostra que un sol home té atrapat a una comunitat dins d'un sistema totalitari.

C) Qui és l'aranya i qui és la mosca? Per què?

L'aranya és el recaptador perquè tè la gent atrapada dins el sistema i pot fer amb ells el que vulgui, i la mosca és el pagès que no pot escapar del sistema.

D) Què  pretèn transmetre l'autor d'aquesta al·legoria amb aquesta escena i aquest títol? Quina intenció té?

Com està format el sistema d'aquella època. Mostrar la desigualtat entre el súbdit i el poderós.


Marc Moreno