El moviment revolucionari de 1848 es va carcteritzar pel fet que es va estendre a molts països i perquè, a més del liberalisme i el nacionalisme, també va tenir un un componnet de resolució social i obrera.
Tot va començar a França. El mes de febrer el règim cada cop més moderat i corrupte de Lluís Felip es va haver d`enfrontar amb una revolució que va tenir com a resultat la proclamació de la II República.
Per tant, va triomfar la burgesia, que va elaborar la constitució de 1848, molt moderada. Poc despres Napoleó III va posar fi a la República i va proclamar el II Imperi.
Fora de França es van produir revolucions a l´Imperi austríac (Italía, Bohèmia, Hongria), Polònia, Prússia i Alemanya, però no van tenir èxit en cap cas.
Aquesta Revolució va ser el punt de partida de les unificaciones d`Italía i Alemanya.
Encara que els obrers no van triomfar, la reflexió sobre el fracàs va ser el punt de partida per a una organització del moviment obrer més moderna i eficaç (sindicats i partits).
Heiba Mohamed
